Sol·licitud de compensació entre deutes i crèdits d'Administracions diferents

De conformitat amb l'article 72 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, l'obligat tributari pot sol·licitar la compensació dels deutes tributaris que es trobin tant en període voluntari com en període executiu.

L'article 56.5.a) del RD 939/2005, de 29 de juliol, pel que s'aprova el Reglament general de recaptació, disposa que l'òrgan competent per a resoldre la sol·licitud de compensació quan concorrin els requisits establerts amb caràcter general a la normativa tributària i civil o, en el seu cas, a la legislació aplicable amb caràcter específic.

També l'article 7.2 de la Llei 58/2003, general tributària, estableix que tenen caràcter supletori les disposicions generals del dret administratiu i els preceptes de dret comú.

Per tant, és plenament aplicable en aquest sentit l'article 1195 del Codi Civil, que diu que té lloc la compensació quan dues persones per dret propi, siguin recíprocament creditores y deutores l'una de l'altra.

En aquest sentit s'ha pronunciat la Direcció general de tributs, en consulta vinculant V2026-12, de data 22/10/2012, quan diu:

“En consecuencia, para que un crédito reconocido por la Administración autonómica o local sea susceptible de compensación con una deuda tributaria, es necesario que la misma Administración autonómica o local sea el titular de dicha deuda tributaria que se pretende extinguir por compensación.

Por consiguiente, los créditos a favor del obligado tributario frente a las Administraciones autonómicas y locales no son susceptibles de compensación, puesto que las deudas tributarias son titularidad de la Hacienda Pública Estatal.

Esta doctrina es coincidente con la manifestada por este Centro Directivo en la consulta vinculante con número de referencia V0614-09”.