Sancions de trànsit. Valor provatori denúncies vigilants de zones blaves

Les denúncies formulades pels agents controladors de la zona d’estacionament limitat tenen un caràcter de denúncies voluntàries recollides a l’article 4.2 del Reglament del Procediment Sancionador  aprovat mitjançant RD 320/1994 de 25 de febrer i a l’article 73 de la Llei 18/2009, de 23 de novembre, per la que es modifica el Text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovada mitjançant RD 339/1990, de 2 de març.

Dels citats preceptes es dedueix que el testimoni d’un particular és una prova legítima ( tot i que no gaudeix del principi de veracitat reconegut a les denúncies efectuades pels Agents de l’autoritat).
El testimoni efectuat per aquest, produeix efectes probatoris i no hi ha cap raó per posar en dubte la veracitat del seu testimoni.

Cal recordar que els controladors, encara que no siguin funcionaris de carrera, sí son personal vinculat professionalment a l'Administració, i la seva funció consisteix en controlar l’estacionament de vehicles en la via urbana.

En aquest sentit es pronuncien diverses sentències emeses pel Tribunal Suprem, com la recaiguda en recurs promogut en interès de Llei de 24 de setembre de 1996, i reiterat en sentències posteriors de data  22 de setembre de 1999, 16 d'abril de 2002 i 19 de desembre de 2002.

D'aquestes sentències es desprèn que "la ratificació del denunciant, en el procediment Sancionador regulat en el Text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, aprovada mitjançant Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març, constitueix prova de càrrec i on la seva valoració correspon a l'òrgan sancionador ".

Aquest testimoni estableix una presumpció "Iuris tantum" que admet prova en contrari.