IBI i qualificació del sòl urbanitzable

La sentència del Tribunal Suprem de data 30/05/2014 manifesta que, a efectes cadastrals, només es pot considerar sòl de naturalesa urbana el sòl urbanitzable sectoritzat ordenat així com el sòl sectoritzat no ordenat a partir del moment d'aprovació de l'instrument urbanístic que estableixi les determinacions pel seu desenvolupament. Abans d'aquest moment el sòl té el caràcter de rústic

Aquesta sentència del Tribunal Suprem de data 30/05/2014, dictada en recurs de cassació en interès de la Llei 2362/2013, no té efectes directes, en tant que la citada sentència no fixa doctrina legal vinculant, sinó que refusa fixar-la en el sentit que l'Advocacia de l'Estat va demanar en el recurs presentat en el seu dia, fet que és molt diferent ja que només una sentència de cassació en interès de la Llei tindria els efectes que estableix l'article 100.7 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

En efecte, l'article 100.7 de la Llei 29/1998 és molt clar en establir que en la resolució, en cas de ser estimatòria (fet que no es dona en el aquest cas) s'establirà la doctrina legal corresponent i es publicarà al BOE als efectes de vincular a tots els Jutges i Tribunals inferiors en grau de l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.

Per tant, els efectes de la sentència esmentada es limiten al particular que va instar el recurs i si un interessat vol que l'esmentada sentència tingui efectes al seu supòsit de fet haurà d'acudir, en tant que es tracta d'un aspecte tributari, a allò que estableix l'article 110 de la Llei 29/1998.

Davant la sentència del Tribunal Suprem de data 30 de maig de 2014, es va reunir la Comissió Tècnica de Cooperació Cadastral, que està composta per representants de la Direcció General del Cadastre i de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Les conclusions d'aquesta reunió es van donar a conèixer amb la Circular de la FEMP núm. 27/2014, i són bàsicament que es proposaria una reforma de la Llei del Cadastre Immobiliari, i que les valoracions cadastrals vigents que no hagin estat recorregudes en temps i forma són fermes i consentides.

Finalment, cal destacar que en data 24 de juny de 2015, es va aprovar la Llei 13/2015, de Reforma de la Llei hipotecària aprovada per Decret de 8 de febrer de 1946 i del text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, aprovat per Real Decret Leg 1/2004, de 5 de març.

L'esmentada Llei 13/2015, en el seu article 2.4, diu textualment:

“Se modifica la letra b) del apartado 2 del artículo 7 (que defineix el sòl de naturalesa urbana), que queda redactada del siguiente modo:

b) Los terrenos que tengan la consideración de urbanizables o aquellos para los que los instrumentos de ordenación territorial y urbanística aprobados prevean o permitan su paso a la situación de suelo urbanizado, siempre que se incluyan en sectores o ámbitos especiales delimitados y se hayan establecido para ellos las determinaciones de ordenación detallada o pormenorizada, de acuerdo con la legislación urbanística aplicable.”

Més endavant, a l'article 16, aquesta Llei 13/2015, diu textualment:

“Dieciséis. Se modifica el artículo 30, que queda redactado del siguiente modo:

(...) 2.g) Cuando, por motivo de la anulación o modificación del planeamiento del suelo de los inmuebles pierda la consideración de suelo de naturaleza urbana, no estando incluidos en los supuestos recogidos en las letras c), d), e) y f)  del apartado 2 del artículo 7, se podrán valorar como bienes inmuebles rústicos, considerando, en su caso, su localización.
h) Cuando, con motivo de la aprobación o modificación de instrumentos de ordenación territorial y urbanística se clasifiquen suelos como urbanizables o se prevea o permita su paso a la situación de suelo urbanizado y se incluyan en sectores o ámbitos espaciales delimitados, y en tanto no cuenten con determinaciones de ordenación detallada o pormenorizada, los inmuebles rústicos afectados se valorarán consideran, en todo caso, su localización.”

Amb aquestes modificacions, el legislador reforma la Llei del cadastre en el sentit de recollir els criteris del Tribunal Suprem sobre els solars urbanitzables.

Pel que fa al tema objecte del present recurs, és important destacar que la Disposició transitòria setena d'aquesta Llei 13/2015 diu:

El cambio de naturaleza de los bienes inmuebles urbanos cuya clasificación no se corresponda con la letra b) del apartado 2 del artículo 7 en la redacción dada al mismo por la Ley 13/2015, de 24 de junio, de reforma de la Ley Hipotecaria aprobada por Decreto de 8 de febrero de 1946 y del texto refundido de la Ley del Catastro Inmobiliario aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2004, de 5 de marzo, será de aplicación a partir del primer procedimiento simplificado de valoración colectiva que se inicie con posterioridad a su entrada en vigor. A tales efectos los Ayuntamientos deberán suministrar a la Dirección General de Catastro información sobre los suelos que se encuentren afectados. Dicho procedimiento se ajustará a lo dispuesto en la letra g) del apartado 2 del artículo 30, con excepción de su efectividad, que tendrá lugar el 1 de enero del año en que se inicie dicho procedimiento (...).