Fe pública notarial

Segons s'estableix a l'article 319.1 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil, els documents públics faran prova plena del fet, acte o estat de coses que documentin, de la data en què es produeix aquesta documentació i de la identitat dels fedataris i demés persones que, en el seu cas, intervinguin en ella.

Tot i això, reiterada jurisprudència s'ha pronunciat en el mateix sentit que la Sentència del Tribunal Suprem, Sala Civil, número 799/2009, de 16 de desembre, que diu textualment que els documents públics “no dan fe de la verdad intrínseca de lo que en ellos se declara por los otorgantes, pudiendo ello ser desvirtuado por prueba en contra”.

L'article 68 del RD 45/2007, de 19 de gener, de reforma del Reglament Notarial, modifica l'article 143, que passa a tenir la següent redacció: “Els documents públics autoritzats o intervinguts per notari gaudeixen de fe pública, presumint-se el seu contingut veraç i íntegre d'acord amb el que disposa la Llei. Els efectes que l'ordenament jurídic atribueix a la fe pública notarial només podran ser negats o desvirtuats pels Jutges i Tribunals i per les administracions i funcionaris públics en l'exercici de les seves competències.”