Exigència Taxa recollida escombraries en habitatges desocupats i habitatges no habitables

En relació amb les finques derruïdes, ruïnoses o que no siguin susceptibles d'ús la doctrina estableix que no es produeix el fet imposable de la taxa d'escombraries. En aquest sentit, la sentència dictada pel TSJ de la Comunitat Valenciana en data 7 de febrer de 1997, estableix que els habitatges objectes de tributació generen el fet imposable de la taxa des de el moment en què es consideren aptes a efectes d'ús (en aquest cas seria des de el moment en què disposen de la cèdula de habitabilitat o bé de la llicència de primera ocupació).

El tribunal Suprem té establert també  aquest criteri en repetides sentències com la de la Sala Tercera, Secció 2ª de 7 de març de 2003, recurs 2929/1998, en què es confirma la subjecció a la taxa quan el local o l’habitatge simplement estan desocupats. Per aquest motiu, cal diferenciar que una finca estigui desocupada, cas en el que estarà subjecta a la taxa, de quan no és possible la seva utilització per no reunir els requisits mínims necessaris, supòsit en el qual no estarà subjecta per no realitzar el fet imposable.

L'aplicació analògica d'aquest criteri ens determina que, en el moment en què una finca ja no és susceptible d'ús, no es dóna el fet imposable de la taxa per inexistència del objecte tributari. L'acreditació de la no susceptibilitat d'ús de les finques seria a través de la declaració de ruïna feta pels tècnics municipals, o l'acreditació de la impossibilitat d'una finca destinada a ser habitatge, per la seva utilització com a tal, pel fet de no disposar de comptador de llum ni d'aigua.