Embargament de comptes de cotitulars

L'article 169 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, estableix que, amb respecte sempre al principi de proporcionalitat, es procedirà a l'embargament de béns i drets de l'obligat tributari en quantia suficient per a cobrir l'import del deute no ingressat, els interessos que s'hagin meritat o es meritin fins la data de l'ingrés en el Tresor, els recàrrecs del període executiu i les costes del procediment de constrenyiment.

El punt segon del mateix article 169 disposa que si l'Administració i l'obligat tributari no haguessin acordat un altre ordre diferent en virtut del que es disposa en l'apartat 4 d'aquest article, s'embargaran els béns de l'obligat tenint en compte la major facilitat de la seva venda i la menor onerositat d'aquesta per l'obligat.

Per tant, la normativa esmentada palesa la necessitat que els béns a embargar han de ser de l'obligat tributari.

En referència als dipòsits bancaris que són de titularitat de més d'una persona, la Direcció General de Tributs, en consulta 0722-03, s'ha pronunciat en el sentit de que “la cotitularidad de un depósito no implica necesariamente copropiedad sobre lo depositado, del mismo modo que la mera entrega de las llaves de un inmueble o de un vehículo por su propietario a un tercero no implica obtener la copropiedad de estos bienes, sino una autorización para utilizarlos”.

També la jurisprudència s'ha expressat en el mateix sentit. L'Audiència provincial de Tarragona, en sentència de data 15/12/2003, diu que “la existencia de cuentas corrientes indistintas atribuye una cotitularidad bancaria, la cual no implica la existencia de un codominio sobre los depósitos; (...) cualquiera de los titulares bancarios puede disponer de los fondos de la cuenta, pero ello no implica que tengan la propiedad de los depósitos”. Finalment, cal destacar la sentència del Tribunal Suprem de 15 de febrer de 2013, que estableix que “El mero hecho de apertura de una cuenta corriente bancaria, en forma indistinta, a nombre de dos o más personas (...) no determina por si solo la existencia de un condominio que vendrá determinado únicamente por las relaciones internas y, más concretamente, por la propiedad originaria de los fondos o numerario de que se nutre dicha cuenta”.